L’Exposició Universal de Barcelona de 1888, inaugurada el 20 de maig amb la reina Maria Cristina, va ser una fita cabdal en la història de la ciutat. Barcelona, gran capital industrial de l’Estat, comptava amb un port ben connectat, una potent indústria tèxtil cotonera i, sobretot, el suport tècnic de l’Escola d’Enginyers Industrials: els seus enginyers van tenir un paper decisiu en el disseny i la construcció de les infraestructures de l’esdeveniment, aportant el coneixement tècnic que va fer possible el projecte.
Durant el transcurs de l’Exposició es van celebrar diverses trobades científiques, una de les quals va ser el Congrés Internacional d’Enginyeria, presidit per Lluís Rouviere, que també presidia l’Associació d’Enginyers Industrials i també era el director dels serveis públics de l’Exposició. El Congrés, al qual va acudir una delegació notable de la Societat d’Enginyers Civils de França, va suposar un recolzament a la consolidació del prestigi de la nostra enginyeria industrial.
L’Exposició va transformar la ciutat: va urbanitzar el Parc de la Ciutadella, va obrir nous carrers, va millorar el passeig de Colom i va deixar l’Arc de Triomf. Els visitants hi van trobar pavellons industrials i artístics, ascensions en globus, muntanyes russes i teatre. La premsa local, nacional i internacional en va celebrar l’èxit com a símbol del ressorgiment de Catalunya.