Vés al contingut

Navegació principal

ETSEIB 175 anys Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona - UPC
  • Inici
  • L’enginy
  • Històries d’impacte
  • Persones
  • Cronologia
  • CAT
    • ENG
    • ESP

Històries d’impacte

Exploreu 175 anys de memòria col·lectiva: des dels pioners de l’enginyeria industrial fins a les innovacions que defineixen el nostre futur. Relats de vida, ciència i progrés.

Persones

L’home dels refugis antiaeris

Ramon Perera i Comerma (Barcelona, 1907 – Londres, 1988), va estudiar a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona i ser el principal responsable de dissenyar i coordinar la xarxa de refugis antiaeris que va protegir la població catalana durant la Guerra Civil. Com a cap de plans i obres de la Junta de Defensa Passiva de…

Ramon Perera i Comerma
Interior d’un refugi, Fons Ramon Perera, Arxiu Biblioteca de Montserrat

L’home dels refugis antiaeris

Ramon Perera i Comerma (Barcelona, 1907 – Londres, 1988), va estudiar a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona i ser el principal responsable de dissenyar i coordinar la xarxa de refugis antiaeris que va protegir la població catalana durant la Guerra Civil. Com a cap de plans i obres de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya, va recórrer el país assessorant sobre tècniques constructives com les galeries en ziga-zaga, que amortien l’impacte de les bombes. Gràcies a la seva feina, i a l’esforç ciutadà que s’hi va anar associat, només a Barcelona, es van construir més de mil tres-cents refugis. Exiliat el 1939, va arribar a Londres, on hi va viure fins la seva mort. Silenciat durant la dictadura, avui és recordat com un símbol de l’enginyeria al servei de la vida humana.

Persones

Les que han trencat el sostre de vidre

L’ETSEIB té una llarga tradició d’enginyeres pioneres. Isabel de Portugal Trabal Tallada va ser, el 1949, la primera dona catalana titulada en Enginyeria Industrial, i el 1963 la primera de l’Estat a doctorar-se en aquesta disciplina. Poc després, Laura Tremosa Bonavía va ser la segona dona catalana, i la tercera espanyola, a obtenir el títol…

Les que han trencat el sostre de vidre

L’ETSEIB té una llarga tradició d’enginyeres pioneres. Isabel de Portugal Trabal Tallada va ser, el 1949, la primera dona catalana titulada en Enginyeria Industrial, i el 1963 la primera de l’Estat a doctorar-se en aquesta disciplina. Poc després, Laura Tremosa Bonavía va ser la segona dona catalana, i la tercera espanyola, a obtenir el títol d’enginyera industrial per l’ETSEIB, i més tard també es va doctorar en aquesta especialitat, compaginant la seva trajectòria professional amb l’activisme feminista. Dècades més tard, Laura Carnicero, vicepresidenta de Persones i Organització a Seat, doctorada en Enginyeria Industrial per l’ETSEIB, ha estat reconeguda per Forbes com una de les dones més influents de l’Estat. En l’àmbit acadèmic, Neus Cònsul Porras va ser, el 2013, la primera dona a dirigir l’ETSEIB en més de 150 anys, i des del 2025 Amaia Lusa García ocupa el càrrec. Totes elles, cadascuna des del seu àmbit, han anat normalitzant la presència de les dones en un espai que durant massa temps els va ser limitat.

Persones

La direcció de l’Escola

Des de 1851, l’ETSEIB ha tingut una llarga nòmina de directors que han acompanyat l’evolució de l’escola industrial més antiga d’Espanya. El primer d’ells va ser Josep Roura i Estrada, químic català que va introduïr l’enllumenat públic amb gas a Espanya. Entre els directors més rellevants posteriors hi ha Gabriel Ferraté Pascual, figura destacada en…

Retrat de Josep Roura i Estrada, director de l'ETSEIB entre 1851 i 1860
Retrat de Joan Agell i Torrents, director de l'ETSEIB entre 1860 i 1864
Retrat de Ramón de Manjarrés i Bofarull, director de l'ETSEIB entre el 1868-1891
Retrat de Lucas Echeverría i Ugarte, director de l'ETSEIB el 1891
Retrat d'Antonio de Sánchez i Pérez, director de l'ETSEIB entre el 1891-1912
Retrat de Paulino Castells i Vidal, director de l'ETSEIB entre el 1913-1931 i el 1940-1943
Retrat de Ramón Oliveras Massó, director de l'ETSEIB entre el 1931-1933
Retrat de Gaietà Cornet i Palau, director de l'ETSEIB entre el 1933-1936
Retrat de Santiago Rubió i Tudurí, director de l'ETSEIB entre el 1936-1937
Retrat de Fidel Moncada Nieto, director de l'ETSEIB entre el 1937
Retrat de Josep Ballvé Martínez, director de l'ETSEIB entre el 1937-1939
Retrat de Antonio Robert Rodríguez, director de l'ETSEIB entre el 1939-1940
Retrat de Patricio Palomar Collado, director de l'ETSEIB entre el 1943-1955
Retrat de Damián Aragonés Puig, director de l'ETSEIB entre el 1955-1963
Retrat de José de Orbaneja i Aragón, director de l'ETSEIB entre el 1963-1969
Retrat de Gabriel Ferraté Pascual, director de l'ETSEIB entre el 1969-1972
Retrat de Pedro Ramon Moliner, director de l'ETSEIB entre el 1972-1975
Retrat de Francesc Compta i Gonzàlez, director de l'ETSEIB entre el 1975-1980 i el 1983-1988
Retrat de Jaume Blasco i Font de Rubinat, director de l'ETSEIB entre el 1980-1983
Retrat de Joan Peracaula i Roure, director de l'ETSEIB entre el 1988-1991
Retrat de Ferran Puerta i Sales, director de l'ETSEIB entre el 1991-1997 i el 2001-2006
Retrat de Ramón Companys i Pascual, director de l'ETSEIB entre el 1997-2001
Retrat de Francesc Roure, director de l'ETSEIB entre el 2006-2013
Retrat de Neus Cónsul Porras, directora de l'ETSEIB entre 2013 i 2021.
Retrat de Manel Mateo Doll, director de l'ETSEIB entre el juny de 2021 i l'octubre de 2021.
Retrat de Maria Antonia de los Santos López directora en funcions de l'ETSEIB entre l'octubre de 2021 i el desembre de 2021.
Retrat d'Enric Fossas Colet, director de l'ETSEIB entre 2021 i 2025.
Retrat d’Amaia Lusa, directora actual de l’ETSEIB

La direcció de l’Escola

Des de 1851, l’ETSEIB ha tingut una llarga nòmina de directors que han acompanyat l’evolució de l’escola industrial més antiga d’Espanya. El primer d’ells va ser Josep Roura i Estrada, químic català que va introduïr l’enllumenat públic amb gas a Espanya. Entre els directors més rellevants posteriors hi ha Gabriel Ferraté Pascual, figura destacada en la modernització de l’ensenyament tècnic, i també els tres directors que es van succeir durant els difícils anys de la Guerra Civil —Santiago Rubió i Tudurí, Fidel Moncada Nieto i Josep Ballvé Martínez—, un període convuls en la història de la institució. Però la fita més rellevant no va arribar fins al 2013, quan Neus Cònsul Porras es va convertir en la primera dona a dirigir l’escola en més de 150 anys, càrrec que va exercir fins al 2021. Des del 2025, Amaia Lusa García ocupa la direcció, confirmant la creixent presència femenina al capdavant d’una institució que durant més d’un segle havia estat dirigida exclusivament per homes.

Persones

Enginyers il·lustres

Al llarg de la seva història, l’enginyeria catalana ha comptat amb figures de trajectòries excepcionals que van deixar empremta molt més enllà de la seva professió. Pompeu Fabra i Poch, enginyer industrial de formació química, va esdevenir l’ordenador de la llengua catalana moderna sense abandonar mai el seu rigor tècnic. Ferran Casablancas Planell, tècnic autodidacta,…

Pla de detall del Sr. Santiago Rubió i Tudurí, director de l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona. 1936 / 1937
Rector Gabriel Ferraté Pascual
Retrat de Ferran Casablancas Planell

Enginyers il·lustres

Al llarg de la seva història, l’enginyeria catalana ha comptat amb figures de trajectòries excepcionals que van deixar empremta molt més enllà de la seva professió. Pompeu Fabra i Poch, enginyer industrial de formació química, va esdevenir l’ordenador de la llengua catalana moderna sense abandonar mai el seu rigor tècnic. Ferran Casablancas Planell, tècnic autodidacta, va revolucionar la indústria cotonera mundial amb el seu sistema de filatura d’estiratge, mentre que Santiago Rubió i Tudurí va projectar el primer ferrocarril metropolità de Barcelona i, més tard, va viure l’exili després de dirigir l’Escola d’Enginyers durant la Guerra Civil. Gabriel Ferraté Pascual, per la seva banda, va ser una figura clau en la modernització de l’ensenyament tècnic català des de la direcció de l’ETSEIB, a més d’impulsar la  Universitat Oberta de Catalunya (UOC), pionera en l’educació a distància en llengua catalana. Tots ells representen com l’enginyeria catalana ha estat, alhora, motor tècnic, cultural i social del país.

Persones

Enginyers amb passió per la història

El 1977, Guillermo Lusa promogué un grup per preparar la docència en història de la ciència a l’ETSEIB. Hi participaren Xavier Berenguer, Albert Corominas, Joan Masarnau, Santiago Riera i Antoni Roca. Santiago Riera esdevingué posteriorment professor d’història de la ciència de la Universitat de Barcelona. Mantingué el lligam amb l’ETSEIB quan, per exemple, coordinà una…

Els professors Guillermo Lusa i Antoni Roca durant la presentació del llibre "Història, enginyeria i compromís". 2019
Intervenció de Guillermo Lusa a l'acte d'inauguració de l'exposició 'L’ETSEIB, una història amb futur'

Enginyers amb passió per la història

El 1977, Guillermo Lusa promogué un grup per preparar la docència en història de la ciència a l’ETSEIB. Hi participaren Xavier Berenguer, Albert Corominas, Joan Masarnau, Santiago Riera i Antoni Roca. Santiago Riera esdevingué posteriorment professor d’història de la ciència de la Universitat de Barcelona. Mantingué el lligam amb l’ETSEIB quan, per exemple, coordinà una xarxa de recerca sobre la farga catalana.

Des de 1996, a l’ETSEIB hi treballa el Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica (CRHT), un grup que estudia com la tècnica ha modelat la societat i com aquesta, alhora, ha condicionat l’enginyeria. Figures com Guillermo Lusa Monforte i Antoni Roca Rosell han contribuït a consolidar aquesta disciplina amb rigor acadèmic, allunyant-la de l’anecdotari i basant-la en la recerca d’arxiu. El centre promou investigacions originals i vetlla per la conservació del patrimoni cultural tècnic, mostrant que la passió per la història pot conviure perfectament amb la vocació d’enginyer  

Persones

Els creadors del metro

Entre els enginyers que van fer possible el metro de Barcelona hi destaquen dues figures. Santiago Rubió Tudurí, titulat a l’Escola el 1915, va ser una figura clau en el desenvolupament de les estructures de transport de Barcelona durant el primer terç del segle XX. El 1921 va dirigir i projectar la primera línia de…

Inauguració del Gran Metro de Barcelona, projectat per Santiago Rubió, professor de l'Escola; de la qual en fou director.
Retrat d’Esteve Terradas, 1925, autor desconegut.
Pla de detall del Sr. Santiago Rubió i Tudurí, director de l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona. 1936 / 1937

Els creadors del metro

Entre els enginyers que van fer possible el metro de Barcelona hi destaquen dues figures. Santiago Rubió Tudurí, titulat a l’Escola el 1915, va ser una figura clau en el desenvolupament de les estructures de transport de Barcelona durant el primer terç del segle XX. El 1921 va dirigir i projectar la primera línia de metro que va funcionar a Barcelona (inaugurada el 1924). A més va projectar el funicular de Montserrat i el túnel de Balmes, encara en ús pels Ferrocarrils de la Generalitat. Esteve Terrades i Illa, titulat a l’Escola el 1909, va projectar i dirigir la construcció del Ferrocarril Metropolità Transversal (inaugurat el 1926), aplicant-hi solucions tan innovadores com l’adaptació de la volta catalana al sostre de les estacions de Plaça Catalunya i Plaça d’Espanya.

Sabies que?

El concert de Pete Seeger

El concert previst de Pete Seeger a l’ETSEIB és un dels episodis més recordats de l’activisme estudiantil durant el tardofranquisme. El cantant folk nord-americà, conegut pel seu compromís amb la causa republicana i la seva oposició a la guerra del Vietnam, havia de fer un recital a l’aparcament de l’Escola el 13 de febrer de…

Article publicat al número de Juliol-Agost de 2006 de la revista Folc
Article publicat al número de Juliol-Agost de 2006 de la revista Folc
Retall del diari del 31 de gener de 1971 de la Vanguarida, anunciant el concert de Pete Seeger a Terrassa.
Concert clandestí de Pete Seeger al Bar Llopart el 1971
Your browser does not support the video tag.
Video

El concert de Pete Seeger

El concert previst de Pete Seeger a l’ETSEIB és un dels episodis més recordats de l’activisme estudiantil durant el tardofranquisme. El cantant folk nord-americà, conegut pel seu compromís amb la causa republicana i la seva oposició a la guerra del Vietnam, havia de fer un recital a l’aparcament de l’Escola el 13 de febrer de 1971, organitzat pel Departament d’Activitats Culturals (DAC) amb la implicació de Raimon, els germans Amigó i el professor Jordi Llopart. L’acte fou prohibit per les autoritats, fet que va provocar manifestacions reprimides per la policia. Davant la suspensió, Seeger va oferir l’endemà un concert privat per als organitzadors al Bar Llopart de Sants, en un ambient més reduït però igualment significatiu.

Sabies que?

175 anys d’activitat ininterrompuda

Durant 175 anys d’activitat ininterrompuda, l’ETSEIB s’ha consolidat com un referent en la formació d’enginyers industrials a Catalunya. Des de la seva fundació el 1851, l’escola ha acompanyat les grans transformacions econòmiques i tecnològiques del país, adaptant els seus plans d’estudis a cada època sense interrompre mai la seva tasca docent, ni tan sols en…

175 anys d’activitat ininterrompuda

Durant 175 anys d’activitat ininterrompuda, l’ETSEIB s’ha consolidat com un referent en la formació d’enginyers industrials a Catalunya. Des de la seva fundació el 1851, l’escola ha acompanyat les grans transformacions econòmiques i tecnològiques del país, adaptant els seus plans d’estudis a cada època sense interrompre mai la seva tasca docent, ni tan sols en moments de canvis polítics o institucionals profunds. Aquesta continuïtat l’ha convertit en testimoni i protagonista del desenvolupament industrial de Barcelona, de tot Catalunya i fins i tot (durant un terç de segle) de tot Espanya, formant generacions d’enginyers que han contribuït a sectors tan diversos com el tèxtil, la química, l’energia o les noves tecnologies. Avui, l’ETSEIB manté viu aquest llegat com una de les escoles d’enginyeria amb més història i prestigi de l’Estat.

Sabies que?

Els diversos noms de l’Escola

Des de la seva fundació el 1851 com a Escuela Industrial Barcelonesa, l’escola ha canviat de nom diverses vegades: Escuela Profesional Industrial de Barcelona (1855), Escuela Superior Industrial de Barcelona (1859) i, cap al 1865-1866, Escuela de Ingenieros Industriales de Barcelona o Escuela Especial de Ingenieros Industriales de Barcelona. El 1940, amb la unificació franquista…

El Convent de Sant Sebastià, ubicat a l’actual plaça d'Idrissa Diallo, edifici que va allotjar l'Escola des dels seus inicis fins al 1873. Sobre la porta s’hi llegeix “Escuela de Ingenieros Industriales”.
Edifici de la Universitat Literària, seu de l'Escola fins 1927
Façana de l’Escola d’Enginyers. AGDB. Fons: Diputació de Barcelona. Autoria: Mas. Façana de l’Escola d’Enginyers, actual Edifici del Rellotge, 1926 (https://www.diba.cat/en/web/recintes/edifici-del-rellotge1)
Vistes de l'edifici de l'Escola a Pedralbes.
Façana actual de l'ETSEIB

Els diversos noms de l’Escola

Des de la seva fundació el 1851 com a Escuela Industrial Barcelonesa, l’escola ha canviat de nom diverses vegades: Escuela Profesional Industrial de Barcelona (1855), Escuela Superior Industrial de Barcelona (1859) i, cap al 1865-1866, Escuela de Ingenieros Industriales de Barcelona o Escuela Especial de Ingenieros Industriales de Barcelona.

El 1940, amb la unificació franquista de les escoles de Barcelona, Madrid i Bilbao, va passar a ser Escuela Especial de Ingenieros Industriales. Establecimiento de Barcelona, fins que el 1947 va recuperar l’autonomia i el nom anterior. El 1957 va esdevenir Escuela Técnica Superior de Ingenieros Industriales de Barcelona, catalanitzada el 1980 com a Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona. El darrer canvi, el 1998, va donar lloc al nom actual: Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB).

Sabies que?

L’exposició Internacional de 1929

L’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 va ser l’aparador d’una ciutat que es presentava al món com a exponent de la modernitat, en un moment de gran transformació urbanística i tecnològica de la capital catalana. Enginyers industrials vinculats a l’Escola van participar activament en el muntatge i en els projectes tècnics que van garantir l’èxit…

Inauguració Exposició Internacional 1929. AFB. Pérez de Rozas
Portada i primera página del llibre “Barcelona y su exposición internacional 1929” publicada per l’editorial Seix Barral el 1929 https://hdl.handle.net/2117/433553
Portada i primera página del llibre “Barcelona y su exposición internacional 1929” publicada per l’editorial Seix Barral el 1929 https://hdl.handle.net/2117/433553
Construcció Palau de la Industria, 1922. AFB. Pérez de Rozas
Fotografia de grup dels enginyers industrials assistents al banquet d'homenatge.

L’exposició Internacional de 1929

L’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 va ser l’aparador d’una ciutat que es presentava al món com a exponent de la modernitat, en un moment de gran transformació urbanística i tecnològica de la capital catalana. Enginyers industrials vinculats a l’Escola van participar activament en el muntatge i en els projectes tècnics que van garantir l’èxit de l’esdeveniment, aportant els seus coneixements en àmbits clau per al funcionament de la mostra. La seva intervenció va ser tan destacada que l’Associació d’Enginyers Industrials van organitzar un banquet d’homenatge, amb participació de l’Ajuntament de Barcelona i altres entitats, un gest que palesava el prestigi i la importància que havia assolit la professió dins la societat de l’època.

Sabies que?

L’exposició Universal de 1888

L’Exposició Universal de Barcelona de 1888, inaugurada el 20 de maig amb la reina Maria Cristina, va ser una fita cabdal en la història de la ciutat. Barcelona, gran capital industrial de l’Estat, comptava amb un port ben connectat, una potent indústria tèxtil cotonera i, sobretot, el suport tècnic de l’Escola d’Enginyers Industrials: els seus…

Cartell de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888

L’exposició Universal de 1888

L’Exposició Universal de Barcelona de 1888, inaugurada el 20 de maig amb la reina Maria Cristina, va ser una fita cabdal en la història de la ciutat. Barcelona, gran capital industrial de l’Estat, comptava amb un port ben connectat, una potent indústria tèxtil cotonera i, sobretot, el suport tècnic de l’Escola d’Enginyers Industrials: els seus enginyers van tenir un paper decisiu en el disseny i la construcció de les infraestructures de l’esdeveniment, aportant el coneixement tècnic que va fer possible el projecte.

Durant el transcurs de l’Exposició es van celebrar diverses trobades científiques, una de les quals va ser el Congrés Internacional d’Enginyeria, presidit per Lluís Rouviere, que també presidia l’Associació d’Enginyers Industrials i també era el director dels serveis públics de l’Exposició. El Congrés, al qual va acudir una delegació notable de la Societat d’Enginyers Civils de França, va suposar un recolzament a la consolidació del prestigi de la nostra enginyeria industrial.

L’Exposició va transformar la ciutat: va urbanitzar el Parc de la Ciutadella, va obrir nous carrers, va millorar el passeig de Colom i va deixar l’Arc de Triomf. Els visitants hi van trobar pavellons industrials i artístics, ascensions en globus, muntanyes russes i teatre. La premsa local, nacional i internacional en va celebrar l’èxit com a símbol del ressorgiment de Catalunya.

Sabies que?

La visita d’Albert Einstein a Barcelona 

El febrer del 1923, Albert Einstein va visitar Catalunya convidat per un grup de científics catalans encapçalats per l’enginyer industrial Esteve Terrades i Illa. Einstein va impartir conferències a l’Institut d’Estudis Catalans i a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, i la seva visita va despertar un entusiasme desbordant entre enginyers, arquitectes i científics…

Einstein amb Puig i Cadafalch, en el camí en automòbil cap a Sant Cugat i Terrassa. Autor no identificat. Fons: Arxiu Nacional de Catalunya.
Acte d’homenatge a Einstein organitzat per l’Associació d’Estudiants de la Universitat Nova (Universitat Industrial) el 28 de febrer de 1923”.

La visita d’Albert Einstein a Barcelona 

El febrer del 1923, Albert Einstein va visitar Catalunya convidat per un grup de científics catalans encapçalats per l’enginyer industrial Esteve Terrades i Illa. Einstein va impartir conferències a l’Institut d’Estudis Catalans i a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, i la seva visita va despertar un entusiasme desbordant entre enginyers, arquitectes i científics de la ciutat. Aquest episodi de la visita d’Einstein ha estat estudiat i difós a la nostra Escola pel professor Antoni Roca als cursos d’història de l’enginyeria, convertint-se en un símbol de la vocació científica i cultural catalana.

Innovació

BCN eMotorsport

BCNeMotorsport es va fundar el 2007 per 13 estudiants de l’ETSEIB com a ETSEIB Motorsport, amb el seu primer cotxe, el CAT01 que va marcar l’inici de la seva participació a Formula Student, amb cotxes de combustió.  Durant els anys, han continuat creixent i innovant, aconseguint reconeixement nacional i internacional. El 2011 van dissenyar i…

Primer cotxe de Formula Student de l'Escola que va competir tant amb conductor com sense.
El primer Formula Student, l’any 2007.

BCN eMotorsport

BCNeMotorsport es va fundar el 2007 per 13 estudiants de l’ETSEIB com a ETSEIB Motorsport, amb el seu primer cotxe, el CAT01 que va marcar l’inici de la seva participació a Formula Student, amb cotxes de combustió. 

Durant els anys, han continuat creixent i innovant, aconseguint reconeixement nacional i internacional. El 2011 van dissenyar i construir el primer cotxe elèctric d’Espanya, el CAT05e, marcant el camí de la mobilitat elèctrica a la competició Formula Student. El 2018 es van convertir en el primer equip de la competició en presentar un cotxe autònom, el Driverless UPC, amb els estudiants de l’ETSETB. Així, ETSEIB Motorsport i Driverless UPC (ETSETB) es van fusionar en BCN eMotorsport, per continuar innovant. L’últim cotxe presentat a estat el CAT17x el 2025. 

Innovació

El laboratori d’impressió 3D

La incorporació de la impressió 3D a l’ETSEIB representa un salt qualitatiu en la formació i la recerca en enginyeria industrial. Les seves aplicacions van des de la docència i el prototipatge fins a competicions d’alt nivell, com l’equip BCN Motorsport, que fabrica peces del seu cotxe de Formula Student amb aquesta tecnologia. També hi…

Persona fent ús ròtesi de braç desenvolupada per l'equip d'estudiants ARM2u, que participa al concurs Cybathlon.
Enric Fossas, rector de la UPC, observant l'estand d'impressió en 3D al XXIV Fòrum de l'ETSEIB

El laboratori d’impressió 3D

La incorporació de la impressió 3D a l’ETSEIB representa un salt qualitatiu en la formació i la recerca en enginyeria industrial. Les seves aplicacions van des de la docència i el prototipatge fins a competicions d’alt nivell, com l’equip BCN Motorsport, que fabrica peces del seu cotxe de Formula Student amb aquesta tecnologia. També hi destaca ARM2u, l’equip d’enginyeria biomèdica que dissenya i fabrica amb impressió 3D una pròtesi de braç transradial i mioelèctrica, amb la qual ha competit al Cybathlon Challenge, la principal competició internacional de pròtesis assistides.

A més, l’escola participa en la difusió de la fabricació additiva a Catalunya: el CIM UPC organitza jornades sobre impressió 3D a la Sala d’Actes de l’ETSEIB, en el marc de més de tres dècades de col·laboració entre el món acadèmic, la indústria i la societat. El vincle amb l’Escola ve de lluny: la primera seu del CIM va ser precisament l’ETSEIB, i el seu primer director, Rafael Ferré Masip, hi era professor. Així, l’ETSEIB se situa a l’avantguarda de l’ensenyament de l’enginyeria, acostant els estudiants als reptes tecnològics del present.

Innovació

Camió Pegaso 

El Pegaso Z-210 és un prototip de camió fabricat per l’empresa espanyola ENASA l’any 1955, conservat avui en dia al vestíbul de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB). El vehicle es va presentar el setembre de 1955 al Saló de l’Automòbil de París amb una proposta innovadora. El Z-210 fou un dels primers…

1r pla del camió pegaso a l’ETSEIB
Visita a l'exposició 'L’ETSEIB, una història amb futur' al vestíbul de l'ETSEIB

Camió Pegaso 

El Pegaso Z-210 és un prototip de camió fabricat per l’empresa espanyola ENASA l’any 1955, conservat avui en dia al vestíbul de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB). El vehicle es va presentar el setembre de 1955 al Saló de l’Automòbil de París amb una proposta innovadora. El Z-210 fou un dels primers camions europeus no italians a adoptar una configuració bidireccional, que permetia, segons la normativa espanyola de l’època, una càrrega útil de 12.000 kg per a un pes total autoritzat de 20 tones. La seva presència a l’ETSEIB el converteix en un testimoni excepcional de l’enginyeria industrial espanyola de la postguerra.

Innovació

Seat 600

El 1950, en plena etapa de franquisme i autarquia, es va fundar la Sociedad Española de Automóviles de Turismo, S.A. (SEAT), amb l’objectiu de motoritzar Espanya. Tot i que el règim preferia descentralitzar la indústria fora de Catalunya, la fàbrica es va instal·lar finalment a Barcelona. La decisió va ser motivada per la disponibilitat a…

Cadena de muntatge del SEAT 600
Imatge publicitària del SEAT 600
Cadena de muntatge del primer model de SEAT, el 1400

Seat 600

El 1950, en plena etapa de franquisme i autarquia, es va fundar la Sociedad Española de Automóviles de Turismo, S.A. (SEAT), amb l’objectiu de motoritzar Espanya. Tot i que el règim preferia descentralitzar la indústria fora de Catalunya, la fàbrica es va instal·lar finalment a Barcelona. La decisió va ser motivada per la disponibilitat a la ciutat de professionals ben preparats, capaços de cobrir les necessitats tècniques d’una fàbrica de les dimensions previstes per a la SEAT. El 1957 va arribar l’icònic SEAT 600, que va revolucionar la mobilitat del país i va culminar l’objectiu de la companyia: posar Espanya sobre rodes.

Innovació

Sistema Graham Bell

El 16 de desembre de 1877, l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona va acollir la primera comunicació telefònica de la península Ibèrica. L’empresa del la familia Dalmau havia importat dos aparells Bell, patentats l’any anterior per Alexander Graham Bell, i els va instal·lar en dues dependències de l’Escola per demostrar el funcionament del nou invent. Deu…

Telèfons de 1878 probablement fabricats a Barcelona per Francesc Dalmau i Fill. Van ser protagonistes d'una de les primeres proves de telefonia a l'Espanya peninsular.
Portada del diari Scientific American publicat el 6 d'octubre de 1877, sobre la patent del telèfon de Graham Bell.

Sistema Graham Bell

El 16 de desembre de 1877, l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona va acollir la primera comunicació telefònica de la península Ibèrica. L’empresa del la familia Dalmau havia importat dos aparells Bell, patentats l’any anterior per Alexander Graham Bell, i els va instal·lar en dues dependències de l’Escola per demostrar el funcionament del nou invent. Deu dies més tard, el 26 de desembre, els mateixos Dalmau van aconseguir connectar Barcelona amb Girona en la primera trucada de llarga distància de l’Estat. 

Les seus de l’Escola

L’edifici de la Diagonal (1964-actualitat)

A les acaballes dels anys cinquanta, el creixement de Barcelona i l’embranzida del desarrollismo van fer que el vell recinte de Can Batlló quedés petit i antiquat. Tot i el seu caràcter emblemàtic, l’Edifici del Rellotge era en origen un recinte fabril adaptat i no pas un centre d’ensenyament tècnic, el que limitava la instal·lació…

Vistes de l'edifici de l'Escola a Pedralbes.
L'edifci de la Diagonal en construcció a la portada de La Vanguardia el 9 de desembre de 1962.

L’edifici de la Diagonal (1964-actualitat)

A les acaballes dels anys cinquanta, el creixement de Barcelona i l’embranzida del desarrollismo van fer que el vell recinte de Can Batlló quedés petit i antiquat. Tot i el seu caràcter emblemàtic, l’Edifici del Rellotge era en origen un recinte fabril adaptat i no pas un centre d’ensenyament tècnic, el que limitava la instal·lació de laboratoris i instal·lacions de darrera generació. Per resoldre aquesta mancança, l’any 1959 l’arquitecte Robert Terradas Via va projectar la seu actual de l’Avinguda Diagonal, centrada en l’anomenat edifici H. Inaugurat el 1964, el nou complex va suposar una fita històrica: per primera vegada en més d’un segle, l’Escola disposava d’una seu concebuda expressament per a la formació i la recerca dels futurs enginyers industrials.

Les seus de l’Escola

Can Batlló i l’edifici del Rellotge (1927-1964)

L’any 1927, la formació tècnica de Barcelona va fer un salt qualitatiu amb el trasllat al recinte de Can Batlló, una antiga fàbrica tèxtil que va ser adaptada per allotjar l’Escola Industrial. El cor d’aquest complex, inaugurat com a futura nova Escola Industrial pel rei Alfons XIII al 1908, era l’edifici del Rellotge.Aquesta seu va…

Façana de l’Escola d’Enginyers. AGDB. Fons: Diputació de Barcelona. Autoria: Mas. Façana de l’Escola d’Enginyers, actual Edifici del Rellotge, 1926 (https://www.diba.cat/en/web/recintes/edifici-del-rellotge1)
Porta de l’Escola d’Enginyers amb tres escultures avui desaparegudes. AGDB. Fons: Diputació de Barcelona. Autoria: desconeguda. Porta d’entrada de l’Escola d’Enginyers Indusrials, 1926
AGDB. Fons: Diputació de Barcelona. R.3722. Autoria: Lluís Planas. Edificis i terreny de la Universitat Industrial destinat a l’Escola Enginyers Industrials, 1924. (https://www.diba.cat/ca/web/recintes/escola-industrial/cronologia)
Número extraordinari de la revista Técnica dedicat a la inauguració de la nova seu de l'Escola, a l'edifici del rellotge.

Can Batlló i l’edifici del Rellotge (1927-1964)

L’any 1927, la formació tècnica de Barcelona va fer un salt qualitatiu amb el trasllat al recinte de Can Batlló, una antiga fàbrica tèxtil que va ser adaptada per allotjar l’Escola Industrial. El cor d’aquest complex, inaugurat com a futura nova Escola Industrial pel rei Alfons XIII al 1908, era l’edifici del Rellotge.
Aquesta seu va permetre superar el model d’ensenyament purament teòric per apostar per la pràctica i l’experimentació en laboratoris d’assaig de referència. Durant gairebé quaranta anys, l’edifici del Rellotge va ser l’emblema de l’elit tècnica catalana.

Les seus de l’Escola

L’edifici històric de la Universitat (1874-1927)

Durant les vacances de Nadal de 1873, l’Escola es trasllada de l’antic convent de Sant Sebastià al nou edifici de la Universitat de Barcelona. Aquesta construcció de nova planta, situada més enllà de les antigues muralles medievals, simbolitzava la modernitat d’una Barcelona que veia en l’educació superior el pilar del seu futur. Els enginyers van…

Fotografia d'un grup d'estudiants al claustre de l'edifici de la Universitat Literària.
Edifici de la Universitat Literària, seu de l'Escola fins 1927

L’edifici històric de la Universitat (1874-1927)

Durant les vacances de Nadal de 1873, l’Escola es trasllada de l’antic convent de Sant Sebastià al nou edifici de la Universitat de Barcelona. Aquesta construcció de nova planta, situada més enllà de les antigues muralles medievals, simbolitzava la modernitat d’una Barcelona que veia en l’educació superior el pilar del seu futur. Els enginyers van conviure en aquest espai icònic i en els seus claustres al costat d’estudiants de ciències i humanitats, fet que va servir en aquell moment per dignificar la professió d’enginyer industrial i situar-la al mateix nivell acadèmic que la resta d’estudis universitaris. L’Escola s’hi estaria fins al 1927, quan les necessitats d’espais pràctics i laboratoris farien necessari el trasllat cap al recinte industrial de Can Batlló. 

Innovació

Ictíneo II

El 1864 es va varar l’Ictíneo II, el segon i més ambiciós submarí de Narcís Monturiol, construït al port de Barcelona. La nau va incorporar una innovació sense precedents en la història de la navegació: un sistema de propulsió mecànica en immersió basat en una caldera que emprava una mescla química capaç de generar calor…

Plànol interior de l'Ictíneo II (1858)
Rèplica de l'Ictíneo II, ubicat al Port de Barcelona

Ictíneo II

El 1864 es va varar l’Ictíneo II, el segon i més ambiciós submarí de Narcís Monturiol, construït al port de Barcelona. La nau va incorporar una innovació sense precedents en la història de la navegació: un sistema de propulsió mecànica en immersió basat en una caldera que emprava una mescla química capaç de generar calor sense emetre CO₂, convertint-se en la primera embarcació submarina propulsada mecànicament de la història. A la seva primera memòria sobre navegació submarina (1860), Monturiol reconeixia l’assessorament que havia rebut de diversos professors de l’Escola Industrial (Josep Roura, Pere Roqué, Llorenç Presas…).

Tot i que el projecte no va poder continuar per manca de finançament i es va desballestar el 1868, l’obra de Monturiol va quedar recollida en el seu tractat pòstum Ensayo del Arte de navegar debajo del agua (1891), considerat el primer manual de navegació submarina de la història i reconegut com a influència directa per als inventors i enginyers navals que el van succeir.

Les seus de l’Escola

L’antic convent de Sant Sebastià (1851-1873)

L’Escola d’Enginyeria Industrial de Barcelona, coneguda originalment com a Escola Industrial Barcelonesa, va iniciar el seu camí el 1851 a l’antic convent de Sant Sebastià, situat a l’actual plaça d’Idrissa Diallo. L’Escola es constituïa per agrupació de la major part de les càtedres que la Junta de Comerç havia anat establint des del 1769. La…

L’antic convent de Sant Sebastià (1851-1873)

L’Escola d’Enginyeria Industrial de Barcelona, coneguda originalment com a Escola Industrial Barcelonesa, va iniciar el seu camí el 1851 a l’antic convent de Sant Sebastià, situat a l’actual plaça d’Idrissa Diallo. L’Escola es constituïa per agrupació de la major part de les càtedres que la Junta de Comerç havia anat establint des del 1769. La nova escola impartia ensenyaments industrials i mercantils, però també oferia assignatures soltes per a aquelles persones que volien perfeccionar-se en aspectes tècnics concrets.
Aquest espai, avui desaparegut, va ser el bressol on l’enginyeria catalana va passar de ser un coneixement artesanal a una disciplina acadèmica i científica de primer nivell.

ETSEIB 175 anys Universitat Politècnica de Catalunya
Amb el suport de: Ajuntament de Barcelona
Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona
Campus Diagonal Sud
Av. Diagonal, 647 08028 Barcelona
  • LinkedIn
  • Instagram
  • Facebook
  • YouTube
  • Directori UPC
  • Formulari de contacte
  • Crèdits