Durant el primer terç del segle XX, l’enginyeria industrial consolida el seu prestigi i la seva influència en la vida econòmica i institucional del país. Els enginyers participen en el desenvolupament d’infraestructures, en la modernització de la indústria i en el debat públic sobre el futur econòmic de Catalunya. L’Escola reforça el seu paper com a centre de formació d’una elit tècnica, en una etapa de creixement que es veurà truncada amb l’esclat de la Guerra Civil.
El Patronat i una nova governança
El 1904 es crea el Patronat de l’Escola Industrial, un òrgan que integra l’administració pública i el sector empresarial. L’objectiu era crear un Centre General d’Ensenyament tècnic on s’impartissin una sèrie d’ensenyaments enllaçats, que abastessin des de l’ensenyament per a obrers i aprenents a l’Escola d’Arts i Oficis fins a l’enginyeria industrial superior. Aquesta unió reforça el vincle amb el teixit productiu i impulsa una etapa de renovació acadèmica. L’aposta creix amb la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923), que veu l’Escola com una eina per promoure el desenvolupament i la modernització el país.
«El 1906, el projecte de nova Escola Industrial donà un pas endavant molt important, quan el Patronat decidí la compra de l’antiga fàbrica tèxtil de Can Batlló, que havia quedat recentment en desús.»
L’arribada a l’Edifici del Rellotge
El 1927, els estudis d’enginyeria es traslladen finalment al recinte de l’Escola Industrial de Barcelona, instal·lat a l’antiga fàbrica Batlló, al carrer Urgell. Els enginyers s’estableixen a l’Edifici del Rellotge, la construcció principal del complex, inaugurat aquell mateix any en un acte presidit pel rei Alfons XIII. L’edifici es convertirà amb el temps en la seu emblemàtica de l’Escola i en un dels espais més reconeixibles de la formació tècnica a Barcelona.
El metro de Barcelona
La transformació urbana de Barcelona també passa sota terra. Enginyers formats a l’Escola participen en la construcció del metro. Santiago Rubió i Tudurí, futur director de la institució durant la Guerra Civil, lidera les obres del Gran Metro, inaugurat el 1924. Esteve Terradas, també exalumne, impulsa el Metro Transversal, que entra en servei el 1926.
Un aparador internacional
L’Exposició Internacional de Barcelona (1929) funciona com l’aparador d’una ciutat que es presenta al món com a exponent de la modernitat. Enginyers industrials vinculats a l’Escola participen activament en el muntatge i en els projectes tècnics que garanteixen l’èxit de l’esdeveniment. La seva intervenció és tan destacada que l’Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona decideix reconèixer oficialment la seva tasca amb un banquet d’homenatge.
Salvar vides en temps de guerra
Durant la Guerra Civil, l’Escola posa els seus coneixements al servei de la protecció civil. L’enginyer industrial Ramon Perera és el responsable de la construcció de la xarxa de refugis antiaeris de Barcelona, que protegeixen la població dels bombardeigs. D’altra banda, diversos professors de l’Escola imparteixen conferències i elaboren fulletons que ensenyen la població a protegir-se de les bombes i dels gasos. Paral·lelament, els laboratoris del centre aporten solucions tècniques a la indústria de guerra, com la recerca d’antidetonants per garantir la fiabilitat dels motors de l’aviació i evitar accidents en ple vol.
